Ventalló és un Municipi alt empordanès situat al sud del Baix Fluvià, de 24,9 km² d’extensió i uns 25 metres sobre el nivell del mar. Limita a tramuntana amb Torroella i Sant Miquel de Fluvià a través del riu; a ponent amb Sant Mori, a migdia amb el Baix Empordà (Vilopriu i Garrigoles) i Viladamat; finalment a llevant amb l’Armentera i l’Escala.
Format per l’agrupació de diverses parròquies al s. XIX, consta actualment de 10 nuclis de població i més de 70 vivendes disseminades. El nucli més gran és Ventalló que té a ponent i separat per la riera Caudet, Els Masos de Ventalló. Baixant el Fluvià trobem els nuclis tradicionals de Vila-robau, Valveralla i Saldet i una agrupació de vivendes construïda en l’últim segle que forma l’Arbre-Sec. A llevant tenim el nucli de Can Jordi (pràcticament enganxat al poble de l’Armentera), els pobles tradicionals de Montiró i Pelacalç i el nucli del Mas Gros (junt al casc urbà de Viladamat).
És una zona de transició entre els boscos del terraprim i l’agricultura de la plana, tot resseguint la ribera del Fluvià fins als antics aiguamolls de Pelacalç. Paisatges singulars són “Els Gorgs” de Valveralla, llacs artificials dedicats actualment a l’esquí nàutic.
-
Història
Situat entre zones d’aiguamolls i el terraprim, la zona ha tingut assentaments des del Neolític. Zona de pas per l’Empúries grega i romana i amb jaciments documentats del segle I aC fins al segle VIII ha estat al llarg dels segles un reflex de la història de l’Empordà. Tots els nuclis tradicionals del municipi són documentats als s.X i XI i pertanyien al comtat d’Empúries. Amb restes romàniques, sobretot a les esglésies, la majoria de construccions pertanyen als últims quatre segles. En les últimes dècades s’han constituït tres nuclis nous: L’Arbre-Sec, Mas Gros i Can Jordi.
-
Economia i societat
Zona tradicionalment agrícola on destacava l’olivera fins a la fred del 1956. La transformació econòmica de la segona meitat del segle XX, va evolucionar cap al regadiu i la ramaderia, sobretot porcina. L’agricultura avui es mou entre el regadiu, la subsidiària de la ramaderia, l’increment dels fruiters i una lleugera recuperació de l’olivera. Tenim diverses empreses agroalimentàries relacionades amb l’oli, les verdures i la fruita dolça. També estan presents les activitats d’extracció d’àrids.
Municipi situat de segona línia de costa, molts habitatges són segones residències, però s’han reformat tots els pobles. Si tenim en compte l’evolució social d’aquests nuclis, l’activitat comercial ha minvat, però ha augmentat la restauració i l’hostalatge. La relació de la zona amb el turisme completa el quadre econòmic amb empreses vinculades a la construcció o als serveis turístics.
A nivell social Ventalló disposa de llar d’Infants, escola, dispensari, centre cívic amb bar i restaurant, local polivalent i magatzem municipal.
-
Demografia
Al s. XVI existeixen una seixantena de famílies a Ventalló. La població creix fins a superar el miler d’habitants a finals del s. XIX. Durant el s. XX minva a poc més de cinc-cents habitants als anys vuitanta. S’estabilitza la població en uns 550 habitants fins a l’any 1995. Comença aquí un moderat assentament de població, sobretot al nou nucli del Mas Gros que deixa 600 habitants l’any 2000, 700 el 2006 i 800 el 2010. El 2011 hi havia 873 empadronats.
-
Cultura i esports
Ventalló té un component associatiu molt fort i un gran nombre d’activitats i festes on destaca la Fira de l’Oli que se celebra el mes de setembre.
Poble tradicionalment lligat a la cultura, ha vist créixer dues fundacions artístiques: Perramon de Ventalló i l’Olivar. Anualment es publica la revista “Ventalló”.
A nivell esportiu manté un equip de futbol (F.C. Valveralla) i un equip d’atletisme (C.A. Ventalló).
En els Gorgs de Valveralla hi té la seu el centre d’Esquí Nàutic Xavi Mill.